dilluns, 20 de juliol del 2009

La font de Francesc Pujols


LA FONT

La font que jo sé
no la trobaríeu:
és al mig del bosc,
al peu d'una alzina.
Si hi passeu a prop,
ella us cridaria;
si no em 'gués cridat,
jo no la sabria.
Anava pel món
de nit i de dia;
allí on 'nava jo,
ben poc ho sabia.
Quan la vaig trobar,
tot jo m'hi delia.
Ella me'n va dir,
ella me'n diria:
–L'anar món enllà
no et darà alegria,
si et quedes aquí,
jo sóc l'aigua viva.
Francesc Pujols (Barcelona 1884 - Martorell 1962)
Parlar de Pujols és parlar d'un escriptor singular pels seus plantejaments filosòfics i morals i vitals. És una figura literària a dia d'avui encara no molt coneguda que durant anys va caure en l'oblit. De les seves facetes com escriptor destaquen la de poeta, prosista, articulista en diversos diaris (La Publicidad, El poble català). L'any 1926 es va traslladar a la Torre de les Hores de Martorell amb la seva dona i fill. Va seguir escrivint notables obres de pensament i crítica d'art. La Guerra Civil fou un període tràgic en el qual va veure morir la mare, l'esposa i el fill mobilitzat a l'exèrcit.
Va exiliar-se a França, però la precarietat i les crides del seu fill el feren tornar a Catalunya, més concretament a Martorell. Va passar un període de depuració i la presó a la Model.
El retorn fou dur ja que l'exèrcit d'ocupació havia cremat bona part dels seus llibres, documentació, obres, papers...
Va seguir escrivint i col·laborant amb noves revistes com "Ariel".
Aquest poema i aquestes informacions han estat extretes dels següents webs que recomenen...
+info a:
La seva obra s'ha redescobert als darrers anys. El gran astre d'Osona Quimi Portet li va dedicar una cançó que us convido a escoltar...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada