2017

2017: Un desig...M'agradaria que es publiqués una antologia d'autors (vells i nous) del Baix Llobregat. Les lletres també són el testimoni i la memòria d'una comarca i sovint ens n'oblidem.

Nou programa!

Els dilluns a Esplugues Televisió (Etv) parlen de Patrimoni del Baix Llobregat...

diumenge, 25 de març de 2012

Als replans de la catedral (d'Agustí Vilar i Martínez)

Als replans de la catedral

La Catedral d'aquí, no us penseu pas

que és molt solemne. D'això, ni pensar-ho.

Els vitralls són replans a la intempèrie.

Els seus teulats, com lloms de ceba, llepen

un cel de fils boirosos. Pedres grises,

eternament vellíssimes, traspuen

el pes del temps a través de les ombres

cansades que s'estiren per les fàbriques.

Des de cal Llumenetes, les suaus postes

d'octubre endins incendien els ulls

dels esquifits balcons, aspres i ombrívols.

Un dia o altre els enderrocaran.

Els diumenges, quan era un capitost

de colla, de vegades, hi pujàvem

a buscar el Rafel, a arreplegar-lo.

Tenia la mania d'enllustrar-se

les sabates davant la nostra colla.

El Rafel no sortia sense fer-nos

entendre que era el més polit de tots.

Per a ell, viure als Pisos Bertrand era

la peripècia més lamentable:

no sabia que aquella baluerna

vetusta era el signe del declivi

en les arrels que no hem sabut guardar.


Agustí Vilar i Martínez

(St.Feliu de Llobregat 1955)

*En el següent enllaç se'ns explica l'autèntic significat del poema:


Poesia i ciutat (d'Agustí Vilar)



"M’encanta la poesia perquè no aprofita ningú. Quan es canta en un recital, per més modest que sigui, de seguida, us adoneu que el seny no serveix per a res. Vet aquí perquè les coses inútils aconsegueixen que l’estupidesa no ens atrapi. Davant dels versos, tothom és igual, però els trasbalsos, no. Les emocions poden ser distintes, fins i tot contradictòries. Podem participar-hi, podem delectar-nos-hi, fins i tot quedar bocabadats o no entendre ni un borrall. És igual, la poesia només demana que t’hi deixis anar.
Saberut o rupestre, iaio o infant, set-ciències o enceefal·lograma de turons ben pentinats, tothom en pot gaudir dels versos. De fet, no necessito que em tradueixin Let it be perquè em pengi. Per cert, que no se m’enfadin els incondicionals dels Stones. També em penja Angie, el cas és que l’emoció ens fa viure. El paper de la poesia és aquest, que les nostres emocions tinguin, de tant en tant, alguna comunió. Si no voleu exemples religiosos, en busquem d’altres. Per exemple, alguna conversa, algun somriure que trenqui frivolitats, tanta inquietud que es desferma entorn."


Agustí Vilar i Martínez

(Sant Feliu de Llobregat, 1955)

*Text extret del pàgina personal d'Agustí Vilar: http://www.agustivilar.opacline.com/

*És un personatge polifacètic i singular, que tot i quedar sord cec, ha publicat 4 llibres de poesia, entre altres obres. Perfil personal aquí:http://editor.enciclopedia.cat/comparador/previsualitzar.php?versio=121130



dijous, 15 de març de 2012

Sopa de poetes

Encara és sorprenent i encoratjador trobar en la nostra comarca que en petits mitjans com les Ràdios locals s'aposti per programes integrament culturals i molt més poètics i que apostin pels autors locals. Un d'aquests programes i al mateix temps blog és: http://sopadepoetes.blogspot.com/

(Curiosa descoberta!)

diumenge, 11 de març de 2012

Albada (de N.Lunes i Boloix)



Albada

Un cercle de claror
pel cel la llum escampa.
S'escampen els estels
deixant l'espai més ample.

Un núvol fugisser
s'esmuny al bes de l'alba.
L'ocell aixeca el vol
damunt la terra balba.

Les flors es van obrint,
el verd devé més pàl·lid.
L'oreig neteja els camps
i els besa amb son bes càl·lid.

La vila amb son traüt;
el camp amb sa palestra,
es llencen al treball
lluitant per la minestra.

I canta el rierol,
i piula l'ocellada,
i espera en el balcó
la jove enamorada,
el cant de l'estimat
que passa a trenc d'albada.

***
S'apaguen els estels;
el món és una estampa.
El primer raig de sol
pel cel la llum escampa.

Narcís Lunes i Boloix
(St.Vicenç dels Horts 1913 - 1987)
Poema extret del seu primer llibre de poemes "Íntimes"

*Un nou poema del poeta vicentí en motiu dels 25 anys de la seva absència.

dijous, 1 de març de 2012

Les hores tendres (tot recordant Narcís Lunes i Boloix en motiu dels 25 anys de la seva absència)

Enguany el 2012 farà 25 anys de la mort del poeta de Sant Vicenç dels Horts Narcís Lunes i Boloix.
La vila de St.Vicenç el recorda cada any amb un premi literari que duu el seu nom i amb una plaça però lamentablement la seva obra no s'ha reeditat i penso que la memòria dels poetes s'ha de salvaguardar també reeditant la seva obra.
Aquest és el tercer post que des de Lletres i Paisatges del Baix Llobregat dediquem a aquest autor. Anteriorment, utilitzant els seus magnífics versos de Nadal, ens n'havíem fet ressò per felicitar les festes. Ara el volem recordar amb un bonic poema de capvespre.
+ info sobre Narcís Lunes i Boloix a:
http://biblioteca.santvidigital.cat/col-leccio-local/autors-locals/lunes



LES HORES TENDRES

Quan tot s'és adormit ran la vesprada

brodant l'ample silenci de la nit;

l'alcova a mitja llum - ombra i albada-

com vel sobre el teu nu, dolça estimada

l'amor més sant es fa carn i esperit.


I et prenc enamorat, tal com m'esperes,

fresca poncella just a mig obrir

talment aquelles joves primaveres;

amb la pell tèbia de rosat setí.


La fada bona de les hores belles

que en perfumada rosa per l'espòs,

fa més reals les tendres meravelles

que tot i el pas del temps, són tan novelles

com l'apretat clavell que ara has desclòs.


I com si a ulls clucs cridessis les estrelles,

la sina encesa com dues roselles,

s'han fet bressol d'Amor ànima i cos...


Narcís Lunes i Boloix

(Sant Vicenç dels Horts 1913 - 1987)