diumenge, 1 de novembre del 2009

La tempestat de Carducci segons Agna Canalias i Mestres


La tempestat

Passa ma nau dessafiant el bram
d'Alció furient, l'onada procel·losa
l'embolcalla, l'abat i no reposa
la veu del tro, la resplendor del llamp.


Envers la platja d'enfonsat rocam
va el Record, amb la cara llagrimosa,
i l'Esperança, amb la mirada afrosa,
guaita retuda, l'esquinçat velam.


Mes, dret sobra la popa el Geni meu
guaita el Cel i la Mar i ¡canta fort!
el vent que cruix sobre l'antena greu...


Voguem, voguem, del negre oblit al Port,
¡desesperada escolta, anem-hi breu
vers l'escullera blanca de la Mort!

traducció i adaptació de l'any 1919 d'uns versos de l'escriptor italià Carducci
a càrrec

d'Agna Canalias i Mestres

(pedagoga i poetessa, nascuda el 1886 a Saragossa i vinculada a Molins de Rei, durant bona part del S.XX)

Més enllà del nom simbòlic d'un guardó literari dins els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat promogut pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com passa en bona part dels escriptors d'àmbit local i comarcal, n'he trobat molt poques dades biobibliogràfiques.

Aquesta traducció l'he trobada en la pàgina online http://tesisenxarxadins.net/

Es tracta d'un text inclòs dins la tesi doctoral "Carducci dins la Literatura Catalana - recepció i traduccions", tesi del doctorand Miquel Edo i Julià, tesi presentada en el programa de Doctorat "tradició i modernitat a les literatures romàniques" del Dept de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada