Amb l'adveniment d'un nou Nadal, un poema que parla de plors, naixements, camins i esperances. Són dos fragments extrets del poema "Himne i Cançó del primer plor" que el poeta vicentí Narcís Lunes i Boloix va dedicar al seu net Isidre.CANT PRIMER (FRAGMENT)
El crit d'un plor novell esquinça el dia
quan just un angelet entra a la llum,
i enceta un moviment fet d'alegria,
de somni, d'harmonia.
El sant perfum
d'aquest bocí de cel que ara floria
dins el secret que sols la Fe resum.
Secret d'aquesta vida que comença
com tots hem començat. Naixent, plorant.
Un crit que té la mare per defensa.
Aquesta joia immensa
que és salm i és cant
d'aquest camí de goig, de prometença.
El gran misteri de quan neix l'infant.
CANT SEGON (FRAGMENT)
Camí que vol la passa ben segura.
Quan ja hi caminis sense cap recel,
si trobes que la vida s'ha fet dura,
doblega la cintura.
I amb sant anhel,
com la fruita quan cau de madura,
aixeca els ulls i una pregària al Cel.
Que Déu no oblida mai cap criatura
si ressa amb Fe, segura.
I quan té sed, no rep vinagre i fel.
Ell és qui tot ho cura,
i a cada pena ens hi brinda un estel.
Narcís Lunes i Boloix
Podeu llegir l'anterior post que vaig dedicar a aquest gran poeta de Sant Vicenç dels Horts, justament dos poemes nadalencs:
http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2009/12/poemes-nadalencs-de-narcis-lunes-i.html
Entrades
+086.jpg)
