Qui es recorda de Francesc Pujols?

1 POST RECORDANT EL 50È ANIVERSARI DE LA MORT DE L'ESCRIPTOR FRANCESC PUJOLS, MORT A MARTORELL.

ENGUANY EL 2012 FA 50 ANYS DE LA SEVA MORT I POC SE N'HA PARLAT. ÉS UN AUTOR AMB UNA OBRA PECULIAR I POC CONEGUDA. I ENGUANY COINCIDINT AMB AQUESTA EFEMÈRIDE S'EN PODRIA PARLAR MÉS.

QUI ES RECORDA DE FRANCESC PUJOLS?

Francesc Pujols (Barcelona 1882 - Martorell 1962)
Escriptor, poeta, filòsof.

"La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització."



+info a: http://webs.racocatala.cat/filosofia/pujols/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Pujols_i_Morgades
http://www.lletres.net/pla/pujolsp.html
                                        *****************************************

La flor de la ginesta

Un dia, anant de camí,

com érem temps de tardor,

vegí una flor escadussera

que en una erma ginestera

acabava de florir.

Tan de nou me va venir,

que afanyós la vaig flairar

i amb sa aroma em recordà

la gran diada de Corpus,

tan llunyana en el passat,

tan llunyana en l'avenir,

i ara, al temps de la tardor,

tota dintre d'una flor

Oració del dijous

Si el dimecres clarejava,

el dijous era tot clar.

La terra que jo treballo

fa de molt bon treballar.

El dijous és aquell dia

que treballar és reposar.

Si et gires cap a una banda,

veus el tros que has acabat,

i si et gires cap a l'altra,

el tros que has de començar.

Quan veus tanta feina feta

tens delit per acabar,

que la feina que acabaves

la que ve t'ha d'alegrar.

Als replans de la catedral (d'Agustí Vilar i Martínez)

Als replans de la catedral

La Catedral d'aquí, no us penseu pas

que és molt solemne. D'això, ni pensar-ho.

Els vitralls són replans a la intempèrie.

Els seus teulats, com lloms de ceba, llepen

un cel de fils boirosos. Pedres grises,

eternament vellíssimes, traspuen

el pes del temps a través de les ombres

cansades que s'estiren per les fàbriques.

Des de cal Llumenetes, les suaus postes

d'octubre endins incendien els ulls

dels esquifits balcons, aspres i ombrívols.

Un dia o altre els enderrocaran.

Els diumenges, quan era un capitost

de colla, de vegades, hi pujàvem

a buscar el Rafel, a arreplegar-lo.

Tenia la mania d'enllustrar-se

les sabates davant la nostra colla.

El Rafel no sortia sense fer-nos

entendre que era el més polit de tots.

Per a ell, viure als Pisos Bertrand era

la peripècia més lamentable:

no sabia que aquella baluerna

vetusta era el signe del declivi

en les arrels que no hem sabut guardar.

Agustí Vilar i Martínez

(St.Feliu de Llobregat 1955)

*En el següent enllaç se'ns explica l'autèntic significat del poema:

http://www.endrets.cat/text/606/als-replans-de-la-catedral.html

Poesia i ciutat (d'Agustí Vilar)

"M’encanta la poesia perquè no aprofita ningú. Quan es canta en un recital, per més modest que sigui, de seguida, us adoneu que el seny no serveix per a res. Vet aquí perquè les coses inútils aconsegueixen que l’estupidesa no ens atrapi. Davant dels versos, tothom és igual, però els trasbalsos, no. Les emocions poden ser distintes, fins i tot contradictòries. Podem participar-hi, podem delectar-nos-hi, fins i tot quedar bocabadats o no entendre ni un borrall. És igual, la poesia només demana que t’hi deixis anar.
Saberut o rupestre, iaio o infant, set-ciències o enceefal·lograma de turons ben pentinats, tothom en pot gaudir dels versos. De fet, no necessito que em tradueixin Let it be perquè em pengi. Per cert, que no se m’enfadin els incondicionals dels Stones. També em penja Angie, el cas és que l’emoció ens fa viure. El paper de la poesia és aquest, que les nostres emocions tinguin, de tant en tant, alguna comunió. Si no voleu exemples religiosos, en busquem d’altres. Per exemple, alguna conversa, algun somriure que trenqui frivolitats, tanta inquietud que es desferma entorn."

Agustí Vilar i Martínez

(Sant Feliu de Llobregat, 1955)

*Text extret del pàgina personal d'Agustí Vilar: http://www.agustivilar.opacline.com/

*És un personatge polifacètic i singular, que tot i quedar sord cec, ha publicat 4 llibres de poesia, entre altres obres. Perfil personal aquí:http://editor.enciclopedia.cat/comparador/previsualitzar.php?versio=121130

Sopa de poetes

Encara és sorprenent i encoratjador trobar en la nostra comarca que en petits mitjans com les Ràdios locals s'aposti per programes integrament culturals i molt més poètics i que apostin pels autors locals. Un d'aquests programes i al mateix temps blog és: http://sopadepoetes.blogspot.com/

(Curiosa descoberta!)

Albada (de N.Lunes i Boloix)

Albada

Un cercle de claror
pel cel la llum escampa.
S'escampen els estels
deixant l'espai més ample.

Un núvol fugisser
s'esmuny al bes de l'alba.
L'ocell aixeca el vol
damunt la terra balba.

Les flors es van obrint,
el verd devé més pàl·lid.
L'oreig neteja els camps
i els besa amb son bes càl·lid.

La vila amb son traüt;
el camp amb sa palestra,
es llencen al treball
lluitant per la minestra.

I canta el rierol,
i piula l'ocellada,
i espera en el balcó
la jove enamorada,
el cant de l'estimat
que passa a trenc d'albada.

***
S'apaguen els estels;
el món és una estampa.
El primer raig de sol
pel cel la llum escampa.

Narcís Lunes i Boloix
(St.Vicenç dels Horts 1913 - 1987)
Poema extret del seu primer llibre de poemes "Íntimes"

*Un nou poema del poeta vicentí en motiu dels 25 anys de la seva absència.

Les hores tendres (tot recordant Narcís Lunes i Boloix en motiu dels 25 anys de la seva absència)

Enguany el 2012 farà 25 anys de la mort del poeta de Sant Vicenç dels Horts Narcís Lunes i Boloix.
La vila de St.Vicenç el recorda cada any amb un premi literari que duu el seu nom i amb una plaça però lamentablement la seva obra no s'ha reeditat i penso que la memòria dels poetes s'ha de salvaguardar també reeditant la seva obra.
Aquest és el tercer post que des de Lletres i Paisatges del Baix Llobregat dediquem a aquest autor. Anteriorment, utilitzant els seus magnífics versos de Nadal, ens n'havíem fet ressò per felicitar les festes. Ara el volem recordar amb un bonic poema de capvespre.
+ info sobre Narcís Lunes i Boloix a:
http://biblioteca.santvidigital.cat/col-leccio-local/autors-locals/lunes

LES HORES TENDRES

Quan tot s'és adormit ran la vesprada

brodant l'ample silenci de la nit;

l'alcova a mitja llum - ombra i albada-

com vel sobre el teu nu, dolça estimada

l'amor més sant es fa carn i esperit.

I et prenc enamorat, tal com m'esperes,

fresca poncella just a mig obrir

talment aquelles joves primaveres;

amb la pell tèbia de rosat setí.

La fada bona de les hores belles

que en perfumada rosa per l'espòs,

fa més reals les tendres meravelles

que tot i el pas del temps, són tan novelles

com l'apretat clavell que ara has desclòs.

I com si a ulls clucs cridessis les estrelles,

la sina encesa com dues roselles,

s'han fet bressol d'Amor ànima i cos...

Narcís Lunes i Boloix

(Sant Vicenç dels Horts 1913 - 1987)

5 haikús de Joana Raspall (per començar un nou any!)

Tot i passant-hi,

els camins de la vida

no sé on menen.

*

Se m'encaraven les penes

com lleones;

ara són manses.

*

La veu se'm nua

i per no lamentar-me'n

encara canto.

Deixem que cremi

la idea abans que, seca,

no s'esmicoli.

*

Visc forastera

en una terra xopa

de desmemòria.

Joana Raspall

(Barcelona 1913)

També podeu llegir el següent post publicat l'any passat:

http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2010/12/haikus-de-joana-raspall-per-comencar-un.html

Gràcies per compartir aquest espai:

Lletres i Paisatges del Baix Llobregat

Llums de Nadal a Sant Just de Joan Margarit/bones festes!!!

En el seu dia vaig publicar un post amb un videoclip del cantautor Narcís Perich musicant el següent poema: http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2010/01/llums-de-nadal-sant-just.html
Avui justament he decidit publicar el poema que va inspirar aquell video:

Llums de Nadal a Sant Just
I
Tremoloses bombetes s’il·luminen
com si fossin les llàgrimes d’algú.
Em miro el nostre pati
i el trobo gris i fred aquest capvespre
dessota el cel lilós on es dibuixen
a contrallum les fulles del llorer,
un negre fi i estampat.
La teva mare em diu:
Tu i jo, de tant en tant, ho perdem tot.
Tremolosos, els llums en els carrers:
de sobte, tots s’han apagat per tu.
II
Avui tots els colors dels contes
com els verds de les canyes vora el riu
i els núvols, reflectits al safareig
llueixen en els ulls de la Joana.
Comença a ploure i a través del pati
es mouen les figures del Nadal
de l’any passat.
Veig la Joana riure però de sobte
es gira cap a mi i em mira.
Llavors veig que és un record
que per això la pluja la travessa.

Joan Margarit

*És un poema agredolç. La nostàlgia, la crisi i les dificultats potser faran que per alguns veïns de la nostra comarca que està patint de molt aprop la crisi aquest sigui en algún moment un Nadal més tèrbol. Esperem que això no faci que no tirem endavant. Seguirem endavant!

A tots i a totes bones festes!!

Cançó del primer plor de Narcís Lunes i Boloix

Amb l'adveniment d'un nou Nadal, un poema que parla de plors, naixements, camins i esperances. Són dos fragments extrets del poema "Himne i Cançó del primer plor" que el poeta vicentí Narcís Lunes i Boloix va dedicar al seu net Isidre.

CANT PRIMER (FRAGMENT)

El crit d'un plor novell esquinça el dia

quan just un angelet entra a la llum,

i enceta un moviment fet d'alegria,

de somni, d'harmonia.

El sant perfum

d'aquest bocí de cel que ara floria

dins el secret que sols la Fe resum.

Secret d'aquesta vida que comença

com tots hem començat. Naixent, plorant.

Un crit que té la mare per defensa.

Aquesta joia immensa

que és salm i és cant

d'aquest camí de goig, de prometença.

El gran misteri de quan neix l'infant.

CANT SEGON (FRAGMENT)

Camí que vol la passa ben segura.

Quan ja hi caminis sense cap recel,

si trobes que la vida s'ha fet dura,

doblega la cintura.

I amb sant anhel,

com la fruita quan cau de madura,

aixeca els ulls i una pregària al Cel.

Que Déu no oblida mai cap criatura

si ressa amb Fe, segura.

I quan té sed, no rep vinagre i fel.

Ell és qui tot ho cura,

i a cada pena ens hi brinda un estel.

Narcís Lunes i Boloix

Podeu llegir l'anterior post que vaig dedicar a aquest gran poeta de Sant Vicenç dels Horts, justament dos poemes nadalencs:
http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2009/12/poemes-nadalencs-de-narcis-lunes-i.html

Paraules tacades de sang (de Jose Luís Garcia Herrera)

Aquest és un post que un poeta dedica la memòria d'un altre poeta. En Jose Luís Garcia Herrera ha esta multipremiat i la darrera vegada ha estat en els premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, finalista a l'Agna Canalias de Literatura 2011.

+info a: http://joseluisgarciaherrera.blogspot.com/

i també un aquí:http://lasafinidadeselectivas.blogspot.com/2009/10/jose-luis-garcia-herrera.html

PARAULES TACADES DE SANG

A la memòria de Salvador Iborra

Amb una fulla de metall et sorprén la matinada.

A tu, que només volies defensar

les raons de la propietat,

que buscaves, amb la ràbia del indefens,

la bicicleta robada a un bon amic.

Però, no sempre, les paraules serveixen

per guanyar batalles,

i un aplec de ganivetades

varen donar fi a la discusió i obriren

un camí fosc cap a la mort.

Sobre les emprentes d'un carrer estret

la sang escrivia els versos dels adéus.

Mai imaginares que la fi del món seria així

ni que la mort vindria, de matinada,

a tancar-te els ulls i a deixar,

enmig de les corredisses i les urgéncies,

el més llarg dels silencis.

José Luis García Herrera

També us convido a llegir el següent poema d'aquest poeta, un text preciós publicat a "Lo Càntich":http://www.locantich.cat/2011/12/balada-del-cami-fosc-jose-luis-garcia.html