dilluns, 18 de gener del 2010
Els tres tombs de St.Boi
Ahir era Sant Antoni Abad i és tradició en algunes poblacions catalanes la festa dels Tres tombs. El video en qüestió es de fa tres anys (11-2-2007). Però m'ha fet gràcia penjar-lo al blog ja que és prou representatiu d'una festa ben nostrada que ens recorda el passat agrícola i ramader de moltes de les nostres poblacions on els carruatges, carros, animals de tir i de muntada eren bàsics per la feina i pel dia a dia.
A Sant Boi de Llobregat es va recuperar aquesta festa ara farà 11 anys.
Etiquetes de comentaris:
Efemèrides - Fires - Festes,
Videoteca
diumenge, 17 de gener del 2010
Neu a santa coloma de cervello...
Aquest video no és de les últimes nevades de Catalunya. Nooo! És de fa un any i dos mesos. Que nevi a Sta.Coloma de Cervelló és més aviat rar. Per això aquests dies que molts catalans han vist en els seus pobles neu i gel, volia compartir aquesta raresa trobada al youtube amb vosaltres.
dissabte, 2 de gener del 2010
Llums de Nadal a Sant Just
Preciosa adaptació del poema "Llums de Nadal a St.Just" de Joan Margarit. Adaptació a càrrec del cantautor Narcís Perich que forma part del disc "Versos i acords".
Margarit és un dels últims grans poetes de casa nostra vinculat amb St.Just Desvern.
Etiquetes de comentaris:
Autors i Lletres,
Unes notes...,
Videoteca
divendres, 25 de desembre del 2009
Poemes nadalencs de Narcís Lunes i Boloix
Aquella Santa NitDe nou voldria viure la infantesa.
Voldria ésser petit, com el meu nét,
per viure aquell Nadal que era promesa
d'un món honrat, humà, d'ànima encesa;
aquella santa fe sense secret.
Voldria retornar al món dels avis,
amb aquell viure seu, d'oració.
Viure de savis, on sens fer-se els savis,
sabien perdonar tots els agravis
amb un amor, que era Amor de debò.
Reviure el temps on tots feiem Pessebre
i en molsa enfarinada hi veiem neu.
Quan tots cantàvem junts, sense la febre
que en lloc d'encendre els cors els torna gebre,
glaçant l'espai entre els homes i Déu.
Tornar als anys d'aquella vida vella;
lluny de la d'ara que ens ha fet tant mal
i no pel tomb modern, Perquè clivella
les ànimes i no veuen l'Estrella
que ens parla del Misteri de Nadal.
Voldria ésser pastor. I per parella,
portar a coll-i-be la blanca ovella
que el Déu Infant espera al vell Portal.
I polsant l'infinit,
com vol d'ocella,
oure el concert d'aquella Santa Nit!
LA NIT DE NADAL
Aquesta nit solemne de promesa,
té obert a tot el món el seu portal.
Anem-hi amb cor humil i ànima encesa,
que el Déu Infant els braços li fan mal,
de tant com els ha obert a la pobresa:
Llencem la mesquinesa,
obrint el cor als càntics de Nadal.
Narcís Lunes i Boloix
poeta i dramaturg
de St.Vicenç dels Horts.
Escriptor. D'estil popular, va publicar, en poesia, Íntimes (1952), i en teatre, Dos secrets dins la nit (1956), El gran sotrac (1957) i també en poesia Cançó de tots els temps (1978). Va dirigir la revista "Mes". Estretament vinculat amb St.Vicenç dels Horts població on va néixer cap el 1913 i va morir a finals del S.XX. Va arribar a guanyar els Jocs Florals de Barcelona i fou nombrat Mestre en Gai Saber. Lamentablement la seva obra no s'ha reeditat com ha passat en molts altres autors comarcals. El seu únic record del seu llegat és una plaça al barri de Can Ros de St.Vicenç dels Horts.
AMB AQUESTS DOS POEMES US DESITJO A TOTS/TOTES
BONES FESTES!!
Humilitat de Nadal de Joaquim Folguera
Humilitat de NadalEn aquesta hora pia d'aquesta nit tan clara,
d'un pur i únic goig se sentiria avara
mon ànima: d'haver un bell ramat petit
perdut dins la puresa d'aquesta clara nit.
Joaquim Folguera i Poal
(Colònia Güell, 1893 - Barcelona, 1919)
crític literari i poeta mort prematurament.
+info a:http://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Folguera_i_Poal
dijous, 3 de desembre del 2009
Neva dins de casa de Jordi Boladeras

Neva dins de casa
Els que hem escrit a la neu amb bastó
sabem com és l'hivern, com ens consterna
el desconcert innocent de les volves
que el vent desprèn del cel, indiferents
tanmateix al rigor amb què ens sepulta
el full en blanc, el matell nivi. Mots
trencadissos, glaçats, que no ens sostenen,
com aquests que avui escric, ara que neva
i que m'enfonso, sol, fins als genolls,
en el camí que em porta al prat nevat
del pensament. M'he deixat el bastó,
fa fred, cap rastre humà on abrigar-me.
Jordi Boladeras i Sancho
(Sant Vicenç dels Horts, 1960)
Vet aquí un dels escriptors més prolífics i multipremiats de la comarca, format en el camp de les lletres (de fet és filòleg); ha treballat com a redactor, corrector, traductor de textos comercials...Ha publicat diversos llibres de poesia i narrativa. Dels últims destaquem els llibres editats per Viena Edicions: el de poesia "La pell de l'aire" (Premi Goleta i Bergantí del Masnou'07) i el de narrativa "L'intrusista" (IV Premi Sant Celoni de novel·la breu'07). Destaquem que fou finalista de l'Agna Canalias i Mestres dins els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat'07. També cal destacar que és un dels escriptors més actius de la comarca del Baix Llobregat col·laborant cada any en múltiples recitals, tertúlies i trobades diverses.
Justament l'última participació fou en la trobada:
III Jornades d'Escriptors del Baix Llobregat celebrades al matí del dia 28 de novembre a Sant Andreu de la Barca.
Des d'aquí també recomenem la lectura d'un altre poema "in vino veritas" publicat en el següent bloc:
dimecres, 2 de desembre del 2009
Puríssima 2009
El cartell de la 63ª Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat porta la firma de la il·lustradora francesa Rebecca Dautremer. En edicions anteriors la imatge del cartell fou dissenyada per:Kukuxumusu, Phillip Stanton, Roser Capdevila i per la Pilarín Bayés.
Vet aquí una manera encertada d'involucrar la firma de personatges de renom amb aquesta festa.
dilluns, 23 de novembre del 2009
L'art de l'amor de Carme Raichs

L'actualitat literària del Baix Llobregat ha tingut vàrios focus informatius com la 5ª edició dels Jocs florals d'Esplugues de Llobregat, una exposició sobre la figura de Paco Candel a Cornellà i el pròxim dia 27 de Novembre a St.Feliu de Llobregat la presentació del 4t volum de relats del 4t concurs de relats breus per a dones Joana Raspall.
Però si escric aquest post és per comentar que la poetessa de St.Boi de Llobregat Carme Raichs ha guanyat la Flor Natural dels Jocs Florals de Tardor de Barcelona. La Carme Raichs va tenir el goig de fer-m'ho saber i des d'aquí la felicitem i transcrivim les primeres estrofes del poema premiat.
L’ART DE L’AMOR
L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.
També podeu tornar a llegir un post anterior que en seu dia vàrem dedicar a aquesta poeta:
diumenge, 1 de novembre del 2009
La tempestat de Carducci segons Agna Canalias i Mestres

La tempestat
Passa ma nau dessafiant el bram
d'Alció furient, l'onada procel·losa
l'embolcalla, l'abat i no reposa
la veu del tro, la resplendor del llamp.
Envers la platja d'enfonsat rocam
va el Record, amb la cara llagrimosa,
i l'Esperança, amb la mirada afrosa,
guaita retuda, l'esquinçat velam.
Mes, dret sobra la popa el Geni meu
guaita el Cel i la Mar i ¡canta fort!
el vent que cruix sobre l'antena greu...
Voguem, voguem, del negre oblit al Port,
¡desesperada escolta, anem-hi breu
vers l'escullera blanca de la Mort!
traducció i adaptació de l'any 1919 d'uns versos de l'escriptor italià Carducci
a càrrec
d'Agna Canalias i Mestres
(pedagoga i poetessa, nascuda el 1886 a Saragossa i vinculada a Molins de Rei, durant bona part del S.XX)
Més enllà del nom simbòlic d'un guardó literari dins els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat promogut pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com passa en bona part dels escriptors d'àmbit local i comarcal, n'he trobat molt poques dades biobibliogràfiques.
Aquesta traducció l'he trobada en la pàgina online http://tesisenxarxadins.net/
Es tracta d'un text inclòs dins la tesi doctoral "Carducci dins la Literatura Catalana - recepció i traduccions", tesi del doctorand Miquel Edo i Julià, tesi presentada en el programa de Doctorat "tradició i modernitat a les literatures romàniques" del Dept de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona.
El Noi i el Xic de la Barraqueta, lluitadors per la llibertat

En motiu del trasllat de les restes del Noi i el Xic de la Barraqueta al cementiri de Martorell, el Museu Santacana, altrament conegut com "L'Enrajolada" va inagurar el passat dia 23 d'Octubre una exposició amb retrats, imatges originals i documentació extreta del fons del Museu Vicenç Ros. La mostra, cedida pel senyor Abdon Tobella Martí i el senyor Juncosas, aporta des d’un inventari de possessions de la família fins al document de l’indult al Xic de la Barraqueta, o cartes dels dos germans republicans. L’exposició es pot veure a l’Enrajolada. Casa Museu Santacana fins al 6 de desembre.
Per altre banda, el poble de Martorell i les seves autoritats van retre homenatge a aquests dos personatges històrics del Segle XIX, nascuts a Martorell. El migdia del passat 25 d'Octubre es va duu a terme l'acte central d'aquest homenatge. Es va descobrir el monument, elaborat per l’artista Marta Solsona, que està format per una escultura d’una dona amb el braç alçat (de dos metres i mig d’alçada) i una placa amb les imatges de les cares dels germans Martí, i està situat a l’entrada del Cementiri Municipal.
+info a:
Però qui eren el Noi i el Xic de la Barraqueta?
Vicenç Martí i Torres ---conegut com "El noi de la Barraqueta" (Hostal de la Barraqueta, Castellbisbal, 1830 - Martorell, 1866), va dirigir la resistència de la Vila de Gràcia contra les tropes del general Zapatero (juliol de 1856).
Joan Martí i Torres -- conegut com "El Xic de la Barraqueta" (Hostal de la Barraqueta, Castellbisbal, 1834 - Martorell, 1909). Va oposar-se al cop d'Estat del general Pavía, amb la defensa de la legalitat republicana a Sarrià (10 i 11 de gener de 1874).
Líder republicà revolucionari nascut l’any 1834 a prop de Martorell. Va participar activament en els preparatius de la Revolució de Setembre de 1868 i en els fets de la Revolta de les Quintes el mes d’abril de 1870 a la vila de Gràcia.Després que el gener de 1874 el general Pavía dissolgués per la força les Corts sorgides de la Iª República Espanyola, el “Xic” va organitzar lluites de forta resistència a Sabadell, Robí i, en especial, a la vila de Sarrià on va encapçalar un contundent procés de defensa de la legalitat republicana.
Elegit per segona vegada diputat a Corts l’any 1893 -ja ho havia estat l’any 1872- va formar part de la minoria republicana. Víctima d’una llarga enfermetat va morir el 18 de gener de 1909.
Elegit per segona vegada diputat a Corts l’any 1893 -ja ho havia estat l’any 1872- va formar part de la minoria republicana. Víctima d’una llarga enfermetat va morir el 18 de gener de 1909.
+info a:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
+086.jpg)