Llavors que deixaré tot el que fiu...de Mateu Janés i Duran

Llavors que deixaré tot el que fiu
i el que he estimat i a més, també, les noses,
voldria un dolç oblit recordatiu
per ben damunt dels dies i les coses.

Mateu Janés i Duran, poeta

(Molins de Rei 1896 - 1974)

Podeu llegir la seva biografia al següent enllaç:

http://ciutat.wordpress.com/autors/janes-i-duran-mateu/

També podeu llegir de nou el primer post d'aquest bloc dedicat a aquest autor:

http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2009/07/murmuris-de-corn-mari.html

Transició a la Llibertat - Molins de Rei

Un altre interesant treball documental de l'entitat Espai de Recerca de Molins de Rei. La recuperació de la memòria històrica recent dels nostres pobles i comarques també és quelcom important i bàsic per saber qui som i on estem actualment.

Molins de Rei, 1939 - 1945, Un Nou Ordre de Vida

Aquest video és un interesant treball documental de l'entitat Espai de Recerca de Molins de Rei. La recuperació de la memòria històrica és quelcom bàsic i la memòria de les comarques i dels pobles encara més.

Fira de la Candelera de Molins de Rei 2010

Aquest és el disseny guanyador del 24è concurs de cartells. L'autor és Samuel Lozano Ruz i el títol del cartell és "planter".
La Fira de la Candelera de Molins de Rei és una de les antigues del Baix Llobregat. Com molt bé indica té la seva cita anual cap als volts del 2 de febrer, dia en que es celebra a nivell religiós "la presentació del Senyor al temple" i es beneeixen les tradicionals candeles, per això el nom popular de la Candelera. Com acostuma a passar en molts pobles la Fira ja va més enllà de ser un certàmen purament agrícola i es converteix en una fira multisectorial carregada d'actes lúdics i activitats.
Per més info:
http://www.firacandelera.cat/

Com fades...de Núria Pradas i Andreu

Quan una dona és vista com una fada

amb ulls que encisen i mirada lànguida.

Quan destil·la harmoniosa melanconia

i ens porta a un temps passat,

que també podria ser ara.

La nostra mirada s'atura, embaladida.

Oblidant el temps.

Núria Pradas i Andreu
Escriptora nascuda a Barcelona (1954) però vinculada amb la comarca del Baix Llobregat i més concretament amb St.Feliu de Llobregat i amb St.Esteve Sesrovires. Llicenciada en filologia catalana, professionalment dedicada a l'ensenyament, apassionada del teatre, s'ha dedicat als darrers anys a escriure per a joves i nens.
Premi Agna Canalias i Mestres de Literatura de la darrera edició, la VI, dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

El text del post ha estat extret del suggerent bloc de l'autora. Aquí teniu l'enllaç:
http://elracodelesfades.blogspot.com/2009/03/com-fades.html
+ info de l'autora a:
http://www.institucio.org/literatura/novella/20escriptors/pradas.htm

http://www.institucio.org/literatura/novella/20escriptors/pradas.htm

Ara fa un any - El dia després (Vendaval 2009)

Fotografies, videos, cròniques a la televisió, a la ràdio...foren molts mitjans els que es varen fer ressò de les conseqüències fatals d'aquell vendaval.
Un any després, després de la tragèdia de St.Boi,un es pregunta: quines són les mesures que es prenen en els equipaments de nova construcció?

Aquest bloc porta justament 7 mesos de vida i llavors un servidor se'n va fer ressò en els seus posts publicats a Nàufrag i obrer:
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/01/p-de-paisatges-despres-de-la-tempesta-i.html
http://naufragiobrer.blogspot.com/2009/01/p-de-paisatges-despres-del-temporal-ii.html

Ara fa any...(Vendaval 2009)

Ara fa un any ( 24 de gener) em vaig aixecar contemplant des de la meva habitació com el vent feia caure com castells de cartes els pins del bosc de davant de casa. Més de 200 arbres varen caure a la Colònia Güell i en conjunt de tot Sta.Coloma de Cervelló foren molts més. El Baix Llobregat fa un any va quedar molt afectat per aquell vendaval tràgic que va portar com a conseqüència la mort de tres nens de l'equip de beisbol que entrenaven i van refugiar-se en uns vestidors que es varen desplomar literalment.
Sempre que sento fortes ràfegues de vent penso amb aquell dia. Suposo perquè hi ha dies de la nostra vida que queden gravats en la nostra memòria.

Instants de Joana Raspall

Instants (Haikús i tankas) de Joana Raspall i Juanola
Editat per Edicions del Llobregat, 2009
introducció de Joan Casas Fuster
Dibuixos (portada - contraportada): Lluïsa Cahué (filla de Joana Raspall)

El passat desembre es va presentar un curiós volum de poesia minimalista de la veterana poeta Joana Raspall.
"Instants" s'ha publicat coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Carles Riba. També coincideix que Raspall fou alumne del poeta Carles Riba i per tant tot plegat es converteix en un bonic homenatge. Tot plegat ha estat editat pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
La dedicatòria al seu mestre...

A la memòria de Carles Riba

Vull captar ecos de “la font emboscada”,

al seu mestratge.

Que l’aigua pura

i dura pugui arribar-me als llavis!

Alguns instants del llibre...

Al fons de l'aigua

on es miren les roses

hi ha fulles mortes

*

Flors desnerides

es planyen que les pluges

fosin avares.

**

És un preludi,

allò que vivi ara,

o ja és l'obra?

Joana Raspall

També es fan ressò d'aquesta notícia els següents blocs:

http://toies.wordpress.com/2009/12/17/14700/

http://ainotcam.blogspot.com/2010/01/joana-raspall.html

http://imma-concepcion.blogspot.com/2010/01/nou-llibre-de-poesies-joana-raspall.html

Viejos alados pueblan...de José Antonio Arcediano

VIEJOS ALADOS PUEBLAN LA SOLEDAD MINERAL DE MI VENTANA
Y

todos los buitres

comieron

de mi mano.
Alberto Martínez - Márquez

Yo les oigo decir

desde la curva lacia de sus picos

antiguos como el tiempo.

Me hablan de los vientos. Contaminan

el aire con graznidos imprecisos.

Se revuelven

buscando las ventanas

en un vuelo catártico, impasible.

Yo sé que son palabras,

nada más que palabras escondidas,

nombres impenetrables,

viajeros en la noche de los tiempos.

Hurgo, como caimán entre los lodos,

en las aguas estancas de mi vieja memoria

de jurásica bestia redimida

en pos de sus idiomas, de su hablar

arrasado, teñido de aguardientes...

Pero no les comprendo, desconozco

el rigor sentencioso de sus voces,

la roca donde vieron la luz de su principio,

el árbol donde duermen su sueño leonado,

los ojos en que habrán de alimentarse,

y sólo puedo abrirles mi ventana

y ofrecerles mi mano silenciosa,

mi hambre secular y solidaria,

mi inesperada piel como alimento.

José Antonio Arcediano Cristóbal

poeta vinculat amb St.Vicenç dels Horts i nascut a Barcelona l'any 1964.

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. La seva tasca poètica la desenvolupat en revistes i programes de ràdio de l'àmbit universitari, com la revista parlada de l'Aula de Poesia de Barcelona. Ha publicat diversos poemaris, un dels últims fou "Los Bosques de Wisconsin" publicat per La Garúa libros.

En la darrera edició dels Premis de Reconeixement Cultual del Baix Llobregat ha sigut finalista del Premi Agna Canalias i Mestres.

Recomano el post que en el seu dia se li va dedicar en el següent bloc amb un poema traduït al català:

http://escriptorsdelbaixllobregat.bloc.cat/post/19026/264986

També recomano que visiteu el seu blog:

http://wisconsinpark.blogspot.com/

VI Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

Aquest és un breu apunt per comentar només que el passat mes de desembre es varen entregar els VI premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat organitzats pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

En el camp literari, ho sigui, l'Agna Canalias i Mestres fou per Núria Pradas (St.Esteve de Sesrovires) i quedaren finalistes la Carme Raichs (St.Boi de Llobregat) i en José Antonio Arcediano (de St.Vicenç dels Horts).

També volem destacar la menció honorífica com a finalista en el Josep M.Jujol de Preservació de Patrimoni al Centre d'Interpretació de la Colònia Güell, centre que enguany s'ha renovat i per tant ha vist recompensada la seva tasca quedant finalista.
Tota la informació dels premiats i finalistes a:
http://www.cecbll.cat/3066/v4_ver_pagina.php?params=b3066a4658a4750a0475000
Des d'aquí creiem importantíssims la tasca i el valor d'aquests guardons per reconèixer la feina de moltes entitats i persones de la Comarca.