El 1839 es va publicar el poema Lo gaiter del Llobregat de Rubió i Ors. Al Baix Llobregat diversos carrers, avingudes i instituts porten el nom d'aquest il·lustre personatge.
Però sabem realment qui va ser?
Joaquim Rubió i Ors
(Barcelona 1818 - 1899)
Escriptor i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Conegut pel pseudònim de "Lo Gayter del Llobregat". El seu pare era impressor i llibreter.
Va estudiar filosofia al seminari i física i francès a l'Escola de la Junta de comerç on fou alumne de Eudald Jaumeandreu i Triter. Escriptor vinculat al Romanticisme tingué un paper primordial en el moviment de la Renaixença, fins i tot després del poema "Oda a la pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, Rubió i Ors és un dels pioners de la Renaixença i d'un nou impuls de la lletres catalanes amb els seus manifestos.
+info a:http://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Rubi%C3%B3_i_Ors
LO GAITER DEL LLOBREGAT
«Si et donàs la sua corona
un rei, i el ceptre de plata
i son mantell d’escarlata
i son tron enjoiellat,
¿per a ser rei deixaries
tes balades amoroses
ni tes muntanyes frondoses
ni ton joiós Llobregat?
Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes
i son bordell de sultanes
i son palau encantat,
¿daries, Gaiter, ta dolça
cabanya que el vent oreja,
ton llit d’herbes que espurneja,
lo cabalós Llobregat?
"Lo Gaiter del Llobregat" publicat al Diari de Barcelona el 1839
Si vols llegir-lo tot sencer (edició moderna):
http://ca.wikisource.org/wiki/Lo_gayter_del_Llobregat_(poema)
Entrades
+086.jpg)
No comprenc bé que volia dir-nos Joaquim Rubió i Ors amb aquest poema...
ResponEliminaPer favor, Gabriel si coneixes cap pàgina web a la qual expliquen una mica el poema, m'agradaria saber-ho.
ResponEliminaGràcies.
Enhorabona pel blog.
Moltes gràcies Juanjo pels comentaris. Lamento comentar-te que no conec cap pàgina que comentin a fons l'obra i la figura de Rubió i Ors. Bé, suposo que algún estudi hi haurà que ens permeti entendre millor aquest poema.
ResponEliminaLa lectura que jo en faig: (tampoc vol dir que sigui la més encertada) l'autor fa un cant a la terra i a la recuperació de l'autoestima d'allò que tenim i ens convida a lluitar per aquests valors. De fet són els valors que impulsaren la Renaixença. Per lluitar per aquests valors escriu aquest oda on la veu poètica recupera elements i paraules de la imatgeria medieval, popular -romàntica com corona, ceptre, mantell, sultanes...La veu poètica ens parla d'un dilema: tot l'or del món es pot comprar per una vida senzilla i per l'amor a una terra? La veu poètica té un to trobadoresc i planteja aquest dilema o bé renunciar al que un estima per tot l'or del món o bé preferir una vida més simple i amb concordança a uns valors i a una estima a una terra.
Bé, aquesta és la interpretació que jo en faig...
I gràcies de nou pels teus comentaris.
moltes gràcies per explicar-ho tant bé, m'ha servit de gran ajuda
EliminaMés o menys, és la mateixa cosa que jo pensava.
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-m'ho tant bé.
Una abraçada.