dimecres, 2 de setembre del 2009

El goig de recordar de Martí Dot

Tot al llarg del camí de ma existència
he deixat de records un enfilall.
Uns tenen el perfum de la innocència;
la clara transparència del cristall.
Altres, encara em parlen d'aquells dies
tan lluminosos de la joventut;
curullats d'il·lusions i d'alegries
i de dolços afectes que he perdut.
També, de quan en quan, opacs, boirosos,
tèrbols, o amb una mica de verí,
trobo records que em semblen sospitosos;
trobo records que em fan avergonyir.
Jo visc d'aquests records, quan miro enrere
en l'agredolç del meu llunyà passat,
vaig reflorir com nova primavera
les roses d'aquell temps tan enyorat.
I el seu suau perfum, per ma ventura,
no s'ha extingit; el sento en respirar.
Potser no és tan intens, però perdura,
i mentre aleni jo, perdurarà.
Fragment del Goig de recordar
Martí Dot i Parellada, poeta
(St.Feliu de Llobregat 1900 - 1973)
+info a:
http://www.club.uoc.es/lletra/noms/mdot/index.html