dissabte, 20 de febrer del 2010

De la nostra llum...de Joaquim Folguera







De la nostra llum
A l'ombra d'un vaixell un mariner somia


-una testa boirosa de mariner del nord-


i, al despertar quiet, la mirada extasia


en la visió del port.


Més, del somni venint, enterbolit encara,


ell que sobre del mar és etern vagabund,


sent un dubte d'infant i no sap pas a on


s'ha dormit que la llum sigui tan bella i clara.


MATÍ DAURAT D’HIVERN

Joia d’hivern. El matí

és la fruita poc madura. L’assaboresc, mes perdura

aviat l’aspre sabor.

Aquest matí és com un audaç desig d’amor.

Joia d’hivern. La nova llum és viva

però trencadissa:

la il·lusió pura i fonedissa

d’amor que no té demà.

Aquest matí és una rosa que es desfà.

Joia d’hivern. La multitud

s’esplaia dins ta joia pura.

És la follia que es mesura

en el nou aire l’elasticitat.

Aquest matí és un desdejuni de pecat.

Joaquim Folguera i Poal

(Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló 1893 - Barcelona 1919)

Just un 23 de febrer de fa 91 anys va morir, als 25 anys, un jove poeta anomenat Joaquim Folguera. Era fill de Manuel Folguera, que exercia un carrec destacat dins la fàbrica de la Colònia Güell, inagurada tres anys abans del naixement d'aquest poeta. Ja de molt jove li diagnosticaren una greu malaltia. Va començar a estudiar peritatge mecànic, però ben aviat els metges li prohibiren estudiar. Progressivament invàlid s'abocà a la literatura amb una intel·ligència i una cultura excepcionals. Apart de poeta, també fou traductor i crític literari. Hi ha qui el situa en la corrent del noucentisme, però de fet fou un dels impulsors de les noves avantguardes literàries a Catalunya, juntament amb el seu amic J.V.Foix.

Per això, coincidint amb aquesta efemèride he volgut rescatar dos dels seus poemes que més m'agraden.

+info a...http://www.escriptors.cat/autors/folgueraj/pagina.php?id_sec=818

(Aquest post fou publicat per primer cop el 23/02/2009 al blog Nàufragiobrer i he cregut convenient un any després recuperar-lo pel Lletres i Paisatges del Baix Llobregat, al qual li afegeixo el següent fragment:)


Carrer Salmerón, Rolls 50 HP, 9'50 h.Bella curs. Les façanes cilindren
els polsos. Pels balcons s'esfilagarsen les idees.No sé si sóc jo o la meva cabellera.L'auto fendeix les ones de la nit: escuma lluminosa als flancs. L'espai i la llum engolit queda en mi que sóc la tenebra vertiginosa. Però l'horitzó em fuig en el cristall davanter. Reversibilitat de visió.Immobilitat panteixant.
Joaquim Folguera: "Ambició", dins Traduccions i fragments, 1921.






També podeu recuperar un breu poema nadalenc, que fou el primer post dedicat a aquest poeta:
http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2009/12/humilitat-de-nadal-de-joaquim-folguera.html

L'Ateneu Santboià




"Més de 100 anys d'història no s'esborren fàcilment"
Aquest és un dels lemes que els santboians han reivindicat.
Una entitat més que centenària, que juntament amb Cal Ninyo i l'Ateneu familiar, forma part de la història i el patriomoni d'un municipi no pot anar-se a norris per culpa de l'especulació i la mala gestió.
Durant molts anys pels joves de la comarca varen conèixer l'Ateneu per l'edifici que s'havia reutilitzat com a discoteca (El Jardí, Impacto, el Cel) sota diferents noms.
No sóc santboià i no conec a fons el tema però sóc conscient que als darrers anys hi hagut una lluita per part d'alguns col·lectius per evitar el deteriorament constant de l'edifici i per reivindicar la importància de conservar un dels símbols locals.
Just ara, el 24 de febrer de 2007, ara fa tres anys sota el lema "L'Ateneu es queda al poble" centenars de persones varen manifestar-se per diversos carrers fins arribar a l'Ajuntament on es va llegir un manifest i demanar que es posés fre a les diverses operacions immobiliariès.
3 anys després la darrera notícia ha sigut que per diverses causes s'ha hagut d'enderrocar una part de l'edifici.
La notícia positiva serà que després de molt de temps l'edifici tornarà a acollir regularment activitats vinculades amb el poble. El proper 13 de març hi ha programat el VIIè Festival Heavy.
+info a:
Des d'aquí ens alegrem que un edifici tan maltractat com l'Ateneu Santboià, de moment, pugui continuar acollint activitats. Realment seria bo que hi hagués un pla de rehabilitació urgent per, mai millor dit, rehabilitar-lo i integrar-lo en la vida social santboiana.