dilluns, 23 de novembre del 2009

L'art de l'amor de Carme Raichs


L'actualitat literària del Baix Llobregat ha tingut vàrios focus informatius com la 5ª edició dels Jocs florals d'Esplugues de Llobregat, una exposició sobre la figura de Paco Candel a Cornellà i el pròxim dia 27 de Novembre a St.Feliu de Llobregat la presentació del 4t volum de relats del 4t concurs de relats breus per a dones Joana Raspall.
Però si escric aquest post és per comentar que la poetessa de St.Boi de Llobregat Carme Raichs ha guanyat la Flor Natural dels Jocs Florals de Tardor de Barcelona. La Carme Raichs va tenir el goig de fer-m'ho saber i des d'aquí la felicitem i transcrivim les primeres estrofes del poema premiat.

L’ART DE L’AMOR

L’esguard de l’univers que m’ofereixes
me l’enganxo en la pell de cada jorn;
em palpo per trobar-te, trobar-me,
planxada en el teu cos feta moixaina.
Camino amb els efectes de l’amor
quan tu el fas llampegar sempre en majúscula.
La paraula: t’estimo. Com enxampo
deixant-la entre els llençols de dins de l’ànima.
Amb cossos fets robots, amb carn que sagna,
vestim el sol tot despullant la lluna,
i els estels, fanalets, que ens fan ballar
com ho fèiem plegats a l’envelat;
d’aquell temps esquitxat de somnis-foc
vessant la copa dels projectes plastilina,
on hi vàrem fer el motlles pels interrogants,
amagats als bombons de tants de besos.
L’amor, el quadre abstracte que pintem
amb promeses eternes que s’escapen,
en les il·lusions de la innocència
que deixen uns colors que es modifiquen
per la felicitat, a voltes tan real,
i unes altres banyada per la pluja.


També podeu tornar a llegir un post anterior que en seu dia vàrem dedicar a aquesta poeta:

diumenge, 1 de novembre del 2009

La tempestat de Carducci segons Agna Canalias i Mestres


La tempestat

Passa ma nau dessafiant el bram
d'Alció furient, l'onada procel·losa
l'embolcalla, l'abat i no reposa
la veu del tro, la resplendor del llamp.


Envers la platja d'enfonsat rocam
va el Record, amb la cara llagrimosa,
i l'Esperança, amb la mirada afrosa,
guaita retuda, l'esquinçat velam.


Mes, dret sobra la popa el Geni meu
guaita el Cel i la Mar i ¡canta fort!
el vent que cruix sobre l'antena greu...


Voguem, voguem, del negre oblit al Port,
¡desesperada escolta, anem-hi breu
vers l'escullera blanca de la Mort!

traducció i adaptació de l'any 1919 d'uns versos de l'escriptor italià Carducci
a càrrec

d'Agna Canalias i Mestres

(pedagoga i poetessa, nascuda el 1886 a Saragossa i vinculada a Molins de Rei, durant bona part del S.XX)

Més enllà del nom simbòlic d'un guardó literari dins els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat promogut pel Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com passa en bona part dels escriptors d'àmbit local i comarcal, n'he trobat molt poques dades biobibliogràfiques.

Aquesta traducció l'he trobada en la pàgina online http://tesisenxarxadins.net/

Es tracta d'un text inclòs dins la tesi doctoral "Carducci dins la Literatura Catalana - recepció i traduccions", tesi del doctorand Miquel Edo i Julià, tesi presentada en el programa de Doctorat "tradició i modernitat a les literatures romàniques" del Dept de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona.

El Noi i el Xic de la Barraqueta, lluitadors per la llibertat


En motiu del trasllat de les restes del Noi i el Xic de la Barraqueta al cementiri de Martorell, el Museu Santacana, altrament conegut com "L'Enrajolada" va inagurar el passat dia 23 d'Octubre una exposició amb retrats, imatges originals i documentació extreta del fons del Museu Vicenç Ros. La mostra, cedida pel senyor Abdon Tobella Martí i el senyor Juncosas, aporta des d’un inventari de possessions de la família fins al document de l’indult al Xic de la Barraqueta, o cartes dels dos germans republicans. L’exposició es pot veure a l’Enrajolada. Casa Museu Santacana fins al 6 de desembre.
Per altre banda, el poble de Martorell i les seves autoritats van retre homenatge a aquests dos personatges històrics del Segle XIX, nascuts a Martorell. El migdia del passat 25 d'Octubre es va duu a terme l'acte central d'aquest homenatge. Es va descobrir el monument, elaborat per l’artista Marta Solsona, que està format per una escultura d’una dona amb el braç alçat (de dos metres i mig d’alçada) i una placa amb les imatges de les cares dels germans Martí, i està situat a l’entrada del Cementiri Municipal.
+info a:
Però qui eren el Noi i el Xic de la Barraqueta?
Vicenç Martí i Torres ---conegut com "El noi de la Barraqueta" (Hostal de la Barraqueta, Castellbisbal, 1830 - Martorell, 1866), va dirigir la resistència de la Vila de Gràcia contra les tropes del general Zapatero (juliol de 1856).
Joan Martí i Torres -- conegut com "El Xic de la Barraqueta" (Hostal de la Barraqueta, Castellbisbal, 1834 - Martorell, 1909). Va oposar-se al cop d'Estat del general Pavía, amb la defensa de la legalitat republicana a Sarrià (10 i 11 de gener de 1874).
Líder republicà revolucionari nascut l’any 1834 a prop de Martorell. Va participar activament en els preparatius de la Revolució de Setembre de 1868 i en els fets de la Revolta de les Quintes el mes d’abril de 1870 a la vila de Gràcia.Després que el gener de 1874 el general Pavía dissolgués per la força les Corts sorgides de la Iª República Espanyola, el “Xic” va organitzar lluites de forta resistència a Sabadell, Robí i, en especial, a la vila de Sarrià on va encapçalar un contundent procés de defensa de la legalitat republicana.
Elegit per segona vegada diputat a Corts l’any 1893 -ja ho havia estat l’any 1872- va formar part de la minoria republicana. Víctima d’una llarga enfermetat va morir el 18 de gener de 1909.
+info a: