Tot i passant-hi,
els camins de la vida
no sé on menen.
*
Se m'encaraven les penes
com lleones;
ara són manses.
*
La veu se'm nua
i per no lamentar-me'n
encara canto.
Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s'esmicoli.
*
Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.
Joana Raspall
(Barcelona 1913)
També podeu llegir el següent post publicat l'any passat:
Gràcies per compartir aquest espai:
Lletres i Paisatges del Baix Llobregat
Entrades
+086.jpg)
.png)
No coneixia aquest blog, molt interessant
ResponElimina