Murmuris de corn marí
(fragment)
de Mateu Janés i Duran
Ahir, avui, demà. ¿Quan resaries
l'oració monòtona dels dies
que t'il·luminen, solitària mar?
¿Quan colgaries l'ànim dels neguits
dintre ton urna que han brunyit les nits,
si en tu mateixa pren alè l'atzar?
Mar, temptadora mar, sirena orba!
¿Vers on declinarà el desig que es corba
sino de tu a tu, diversament
i indefectiblement, amb nous afanys?
Tu que ets el mateix llit dels averanys
quan han pul·lulat de sempre en ton present.
¿Amb quin bruel amainaràs la vida
que a la ventura el teu encís convida?
Amb quin udol revifaràs la mort?
Camins eterns: camins sense camí
per on espera en flames el destí,
port sense calma i brega sense port.
*Poema extret del llibre "Murmuris de corn marí: poemes 1929 - 1932" publicat per Altés - Barcelona, 1936
Vet aquí uns notables versos de l'escriptor Mateu Janés i Duran (Molins de Rei, 1896 - 1974)
Poeta. Publicà La vida a contrallum (1926), Pels camins del món (1928) i Murmuris de corn marí (1936), poesia lírica i al mateix temps espontània alhora i amb un toc de melangia. Estrenà i publicà l'obra dramàtica La sacra passió del Natzarè (1953)
+info a:http://ciutat.wordpress.com/autors/janes-i-duran-mateu/*Informació extreta de: encliclopedia.cat i dels poemes digitalitzats de la Biblioteca rector Gabriel Ferraté.
Mateu Janés és un exemple d'escriptor del Baix Llobregat que amb una notable poesia no va traspassar els límits locals i comarcals. A casa nostra hi ha poetes de notable interès que s'haurien de reinvindicar per fomentar l'estudi, coneixement i reedició de les seves obres. Més enllà de portar el nom d'un premi de poesia local de Molins, Mateu Janés per mi era el nom d'un poeta desconegut tot i ser de la mateixa comarca i del poble veí.
Exemple del poc interès que hi hagut per recuperar i difondre el patrimoni literari d'una comarca.
Entrades
+086.jpg)
