diumenge, 20 de març del 2011

Descobreix Martorell

Avui he descobert aquest interesant video que ens redescobreix Martorell. Per aquelles persones que vulguin saber que a la Vila de Martorell hi ha molt més que peatges.

dimarts, 8 de març del 2011

Ja ben depressa de Montserrat Pujol (tot recordant una poeta pel 8 de març!)


Avui dia 8 de Març, dia de la Dona Treballadora, cercava els poemes d'una dona escriptora del Baix Llobregat que no hagués parlat en aquest bloc i he tingut la sort de topar-me amb un magnífic post que la poeta-blogaire i mestra Júlia Costa va dedicar en el seu dia en el blog "tèrbol atzur" a Montserrat Pujol.

Feia temps que cercava informació sobre aquesta poeta de Molins de Rei però certament, tal i com us he dit més d'un cop, la informació d'escriptors i escriptores del Baix Llobregat i els estudis i antologies de la seves obres són escassos o gairebé nuls i no cal dir que sí son escriptores i conegudes només en l'àmbit local, la cosa es complica...
Qui va ser Montserrat Pujol? Fou una poetessa nascuda a Molins de Rei que tot i haver d'amotllar-se a la vida i les dificultats tradicionals del seu temps (casada i amb sis fills!); va conseguir poder tirar endavant la seva vocació literària publicant diverses obres i fins i tot guanyar premis més enllà de l'àmbit local del seu poble. Fins i tot, a l'any 1975 la seva obra va formar part d'una antologia de poesia femenina. Després de la seva mort, el seu llegat s'ha recordat cada any amb el premi local de poesia convocat per Ràdio Molins Mateu Janés-Montserrat Pujol.


JO COM DIRÉ T’ESTIMO?

Jo com diré t’estimo, si no sé
plegar la meva tenda i al dosser
que tu m’has preparat em nego a viure?

Si jo al teu ideal no em sé avenir
i brego, insatisfet, de cara a mi
i al ritme del teu goig no sé somriure?

***

JA BEN DESPRESA
S’aferra dintre el pit el mot vellesa
i em deixa en un calfred de pensament;
decanto el meu esguard, i veig encesa
la galta del meu nét. Ja ben despresa,
bandejo del meu cor l’enyorament.

Montserrat Pujol
(Molins de Rei, 1897 - 1988)
Agraeixo a l'atzar haver trobat un blog que parla d'atzur i que us recomano moltíssim i en especial al post que Júlia Costa va dedicar a aquesta autora. (He manllevat bona part de la informació d'aquest post, espero que a na Júlia no li sàpiga greu, però és que l'ocasió s'ho val!)
També he descobert a través del poeta-blogaire "Onatges" el següent enllaç: http://montserratpujol.com/index.htm

dilluns, 7 de març del 2011

Carnaval Sant Boi


Vet aquí unes imatges d'uns percusionistes d'una rua del Carnaval de Sant Boi. Les imatges són de fa 4 carnavals. (El 2008) Però tot i que l'imatge és millorable, l'àudio és prou bo per sentir el ritme que cada any inunda les rues de carnaval en els nostres pobles.

divendres, 25 de febrer del 2011

Un passeig per la comarca del Baix Llobregat


BAIX LLOBREGAT
Carregat per BARRETINA. - Vídeos de viatges i destins exòtics.
Si alguna vegada us pregunten que hi ha al Baix Llobregat els hi podeu posar aquest video...Una comarca carregada de tòpics que molts cops ha ignorat el seu propi potencial i patrimoni. Afortunadament els darrers anys els propis ajuntaments, museus, entitats locals, centres d'estudis i Organismes com el Consell Comarcal que fa més de 10 anys va crear el Consorci de Turisme del Baix Llobregat han intentat pujar l'autoestima fent-nos descobrir la pròpia riquesa patrimonial i natural que tenim molt aprop.

diumenge, 20 de febrer del 2011

El Parc Agrari del Baix Llobregat


Vet aquí un curiós video promocional per descobrir la vessant agrícola d'una comarca, el Baix Llobregat, molt aprop de Barcelona, i sovint massa desconeguda. Comarca amb espais massa desconeguts i poc valorats, i al mateix temps imprescindibles.

dijous, 27 de gener del 2011

Som conscients del valor que tenen les col·leccions locals?

[imatge extreta del blog http://historiaesparreguera.blogspot.com]
D'aquí molt pocs mesos tindrem una nova ronda d'eleccions municipals on es posarà en joc poder escollir els millors representants locals en uns temps difícils. La crisi ha dinamitat moltes polítiques culturals. Evidentment quan hi ha molts Ajuntaments que tenen les arques buides les regidories que en surten més mal parades sempre són cultura, esports, patrimoni, turisme i la regidoria de festes. De fet és lògic, en temps de crisi els calers cal que siguin molt ben gestionats i cal potenciar polítiques per lluitar contra les noves bosses de misèria i pobresa que estan sorgint en la nostra comarca.
Sovint al dinamitar les polítiques culturals també posen en perill el patrimoni que hi ha en determinats edificis i biblioteques, arxius pendents de ser digitalitzats i que per manca de diners poden estar en perill de deteriorar-se d'una forma alarmant.
Les col·leccions locals són un bé comú a tenir en compte que serveixen per ser conscients de la nostra història i del nostre patrimoni. Sovint estan amagades en els racons més inhòspits de les nostres biblioteques o potser no, potser estan a simple vista i no en som conscients.
Som conscients del valor que tenen les col·leccions locals?
No fa massa gràcies a remenar en una col·lecció local d'una biblioteca de Sant Boi vaig descobrir un llibre publicat fa més de 10 però que amaga grans històries.
"Memòria compartida:recull de textos santboians" Diversos autors. Introducció i notes a càrrec de Carles Serret i Bernús. [Sant Boi de Llobregat]: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, DL 1997
Confesso que simple vista no m'hauria cridat massa l'atenció el llibre però al descobrir que hi havia unes memòries del meu veí L.Altés que havia estat presoner de guerra, no vaig dubtar ni un moment en llegir-ho.
Memòries, escrits, records, anècdotes...potser tot plegat es perd en el temps però l'Ajuntament de Sant Boi d'aquell moment va demostrar un gest honorable al editar uns textos que reflecteixen la memòria d'uns temps.
Potser ara que vindrà una nova comessa electoral el que els hi podríem demanar als nostres candidats, que sota el pre-text de la greu crisi que vivim, que no s'oblidin d'altres camps com la cultura, el patrimoni o la memòria que són necessaris per vetllar per una societat millor.

dissabte, 15 de gener del 2011

Els tres tombs de Sant Boi

Passades les festes, ja hi som de nou amb les tradicionals passejades dels Tres Tombs de Sant Antoni. El video en qüestió és de fa gairebé 4 anys, de la festa celebrada a Sant Boi de Llobregat.

dilluns, 10 de gener del 2011

Uns versos de Li Bai traduïts per Francesc Parcerisas


Lletres i Paisatges del Baix Llobregat ha recordat, citat i homenatjat diversos autors que han tingut vinculació amb la comarca. Alguns d'aquests autors han destacat per altres facetes com la de traductor.

Francesc Parcerisas (Begues, 1944) se'l coneix per la seva faceta de poeta però ha adaptat i traduït diversos textos d'altres literatures.

La literatura oriental va arribar a casa nostra a través de les formes poètiques de l'haikú i la tanka. Grans poetes catalans del S.XX com Riba, Leveroni o Carner n'adaptaren i n'escriviren bastants i divulgaren aquesta forma pòetica a casa nostra.
Fa uns mesos a Casa Àsia un recital poètic es va encarregar de recordar aquesta tradició poètica en la literatura catalana:
Avui volíem recuperar un text que es va llegir en aquell recital:


COMPLANTA DE L'ESCALA DE JOIELLS

Els esglaons enjoiellats són gairebé blancs de rosada,
És tan tard que la rosada amara les meves mitges de gasa,
I jo abaixo la cortina cristal·lina
I contemplo la lluna a través de la tardor clara.


Nota: Complanta, per tant hi ha quelcom de què plànyer-se. Escala de joiells, per tant un palau. Mitges de gasa, per tant una cortesana, no una serventa la que es plany. Tardor clara, per tant ell no té cap excusa de mal temps. A més, ella ha arribat d'hora, perquè la rosada no sols ha blanquejat les escales, sinó que ha amarat les mitges. El poema és especialment preuat perquè ella no formula cap retret directe.

(Li Bai, versió d'Ezra Pound (1914), traduïda per Francesc Parcerisas, 1985)

Si voleu recuperar uns versos que fa mesos vàrem penjar de Parcerisas, aquí teniu l'enllaç:http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/2009/09/una-glossa-de-francesc-parcerisas.html

divendres, 31 de desembre del 2010

Haikús de Joana Raspall (per començar un nou any) Bon any!!


La veterana escriptora Joana Raspall, afincada a Sant Feliu de Llobregat, ens ha sorprès les darreres setmanes publicant un nou poemari titulat: "el jardí vivent".
És prou coneguda la gran habilitat i mestratge de Raspall per fer micro-poesia, és a dir, tankes i haikús.
Per acabar i començar el nou any, n'he seleccionat alguns que he trobat per la xarxa.BON ANY!!
Haikús
Eren de seda
els pètals ara mústics
que el vent s'emporta.
*
Camins abruptes
em semblaven joguines
i ara m'acoren
**
El riu, les ales,
el mar o les senderes...,
tot se m'enduia.
***
Per deslliurar-nos
de creences arcaiques,
hem creat ídols.
****
La gota d'aigua
pot transformar la roca
acariciant-la.
******
La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.
*
L'ametller gosa
florir quan la glaçada
està distreta.
**
Estic desperta?
Potser abans vivia
el somni d'ara?
***
Com puc resoldre
el guirigall de dubtes
sense traïr-me?
***
Jo caminava
creient que estava quieta
i el món corria.
****
Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.

JOANA RASPALL (Barcelona, 1913)
escriptora i bibliotecària


Des de la veu del silenci (de Carme Raichs)

El passat dia 16/12/2010 va tenir lloc a Cal Ninyo la presentació del nou llibre de la poeta santboiana Carme Raichs. En el mateix acte es va presentar la novel·la "Mare" de Montse Margarit i Mercader.
Tot i que no vàrem tenir el goig de compartir aquell acte, des d'aquí ens volíem fer ressò d'aquesta novetat editorial. Des del blog de la llibreria Croquis de Sant Boi ens aporten la següent informació del llibre:
DES DE LA VEU DEL SILENCI
CARME RAICHS LA POETESSA DE SANT BOI
Parnass Edicions
En aquest llibre, Carme Raichs es va enamorar de Màrius Torres, Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí a través de la seva obra (poesia i arquitectura) i, aleshores, se li va activar i accelerar la curiositat: volia conèixer també els petits detalls de la vida quotidiana que envoltava aquests homes, endinsar-s’hi! I és que, per a ella, sempre ha estat molt important, per a no dir essencial, la relació del creador (de l’artista): poeta, arquitecte... amb el seu entorn. El resultat és el que trobarem aquí, aquest nou regal poètic que ens ofereix.