Poesia i ciutat (d'Agustí Vilar)

"M’encanta la poesia perquè no aprofita ningú. Quan es canta en un recital, per més modest que sigui, de seguida, us adoneu que el seny no serveix per a res. Vet aquí perquè les coses inútils aconsegueixen que l’estupidesa no ens atrapi. Davant dels versos, tothom és igual, però els trasbalsos, no. Les emocions poden ser distintes, fins i tot contradictòries. Podem participar-hi, podem delectar-nos-hi, fins i tot quedar bocabadats o no entendre ni un borrall. És igual, la poesia només demana que t’hi deixis anar.
Saberut o rupestre, iaio o infant, set-ciències o enceefal·lograma de turons ben pentinats, tothom en pot gaudir dels versos. De fet, no necessito que em tradueixin Let it be perquè em pengi. Per cert, que no se m’enfadin els incondicionals dels Stones. També em penja Angie, el cas és que l’emoció ens fa viure. El paper de la poesia és aquest, que les nostres emocions tinguin, de tant en tant, alguna comunió. Si no voleu exemples religiosos, en busquem d’altres. Per exemple, alguna conversa, algun somriure que trenqui frivolitats, tanta inquietud que es desferma entorn."

Agustí Vilar i Martínez

(Sant Feliu de Llobregat, 1955)

*Text extret del pàgina personal d'Agustí Vilar: http://www.agustivilar.opacline.com/

*És un personatge polifacètic i singular, que tot i quedar sord cec, ha publicat 4 llibres de poesia, entre altres obres. Perfil personal aquí:http://editor.enciclopedia.cat/comparador/previsualitzar.php?versio=121130