Obrim els ulls

                                           
                                                       OBRIM ELS ULLS

                                        La llum que arriba clara, sense pressa
                                       que passa bo i que tanquis el portal,
                                       és Llum que la foscor més negra talla
                                       trencant el sòn més dur, quan és Nadal.

                                       La llum, però, no crema la parpella
                                      d'aquell que dins la fosca porta el joc.
                                      Què hi fa, sí l'home mor de mica en mica
                                      dintre aquest món forjat a sang i a foc?

                                      Com volem, doncs, a ulls clucs i boca closa,
                                      que arribí al Cel el nostre Cant de Pau?
                                     Va!, cridem fort, més fort que la metralla.
                                      Obrim tots junts els ulls d'un cop, sí us plau!

                                      Així veurem la llum com entra a casa
                                      sense forçar ní l'ombra ní el portal,
                                      deixant la Bona Nova dins l'estança.
                                      I el mateix Cant de Pau, crit d'esperança,
                                      serà l'ampla abraçada de Nadal.

                                        Narcís Lunes i Boloix
                                     
                                   
Amb aquest poema des de Lletres i Paisatges del Baix Llobregat us desitjo Bones Festes i millor 2015!