Als replans de la catedral
La Catedral d'aquí, no us penseu pas
que és molt solemne. D'això, ni pensar-ho.
Els vitralls són replans a la intempèrie.
Els seus teulats, com lloms de ceba, llepen
un cel de fils boirosos. Pedres grises,
eternament vellíssimes, traspuen
el pes del temps a través de les ombres
cansades que s'estiren per les fàbriques.
Des de cal Llumenetes, les suaus postes
d'octubre endins incendien els ulls
dels esquifits balcons, aspres i ombrívols.
Un dia o altre els enderrocaran.
Els diumenges, quan era un capitost
de colla, de vegades, hi pujàvem
a buscar el Rafel, a arreplegar-lo.
Tenia la mania d'enllustrar-se
les sabates davant la nostra colla.
El Rafel no sortia sense fer-nos
entendre que era el més polit de tots.
Per a ell, viure als Pisos Bertrand era
la peripècia més lamentable:
no sabia que aquella baluerna
vetusta era el signe del declivi
en les arrels que no hem sabut guardar.
Agustí Vilar i Martínez
(St.Feliu de Llobregat 1955)
*En el següent enllaç se'ns explica l'autèntic significat del poema:
Entrades
+086.jpg)
